Biografia Detallada de Francesc Macià i Llussà

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, enginyer i polític català independentista, símbol de la lluita per l'autonomia i la república catalana. Va ser el 122è president de la Generalitat de Catalunya des del 14 de desembre de 1932 fins a la seva mort, i el primer president d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) des del 22 de febrer de 1931. Va proclamar la República Catalana com a estat integrant d'una Federació Ibèrica el 14 d'abril de 1931, des del balcó del Palau de la Generalitat, en un acte que va marcar l'inici de la Segona República Espanyola a Catalunya. Inicialment regeneracionista, va evolucionar cap a un independentisme radical, fundant partits com Estat Català i ERC. Va ser diputat a les Corts espanyoles i al Parlament de Catalunya, i va introduir innovacions tècniques com el formigó armat a l'Estat espanyol.Vida Primerenca i FormacióFill de Joan Macià i Artigas, un comerciant d'oli de les Borges Blanques, i de Maria Llussà i Segarra, Francesc Macià va néixer el 21 de setembre de 1859 a la Rambla de Sant Josep de Vilanova i la Geltrú, al Garraf. Va ser el segon de set fills i va passar la infància en un entorn familiar acomodat, tot i que la mort del seu pare el 1881 va deixar la família en circumstàncies més modeste. Als 16 anys, el 1875, va ingressar a l'Acadèmia Militar d'Enginyers de Guadalajara per unir-se al cos d'enginyers de l'Exèrcit espanyol, especialitzant-se en ponts, ferrocarrils i telègrafs. Va ser traslladat a diverses ciutats com Barcelona, Madrid i Sevilla, on va ascendir ràpidament de telegrafista a capità. Els seus estudis d'enginyeria li van permetre compatibilitzar la carrera militar amb projectes civils, com el clavegueram integral de Vilanova i la Geltrú el 1894. El 1887, destinat a Lleida, va conèixer Eugènia Lamarca i de Mier, filla d'un metge local, amb qui es va casar l'any següent i va tenir tres fills: Joan, Josefina i Maria.Carrera Militar i Inicis ProfessionalsCom a oficial, Macià va defensar la modernització de l'exèrcit espanyol i va assolir el rang de tinent coronel. Va sol·licitar el trasllat a Cuba durant les guerres d'independència, però va ser reubicat a localitats peninsulars. El 25 de novembre de 1905, durant els fets del ¡Cu-Cut!, es va posicionar públicament contra l'atac militar a la revista satírica ¡Cu-Cut! i al diari La Veu de Catalunya, fet que li va valer un trasllat disciplinari a Cantàbria (Santoña). Aquest incident va marcar el seu gir cap a la política catalanista. Va abandonar l'Exèrcit el 1907, poc després de ser elegit diputat.Paral·lelament, va desenvolupar una brillant carrera com a enginyer civil. Va introduir el formigó armat a l'Estat espanyol al canvi de segle, amb projectes pioners com el dipòsit d'aigua de 1.000 m³ a Puigverd de Lleida (1887), el primer conegut amb aquest material. El 1893 va fundar la Sociedad Batlle, Macià y Cia., que va executar més de 50 obres a Catalunya, Saragossa, Almeria, Madrid i Múrcia. Va patentar el "Sistema Macià" el 1894 per a estructures de formigó, i va participar en projectes com l'aixecament topogràfic de Lleida (1887), sistemes de telegrafia òptica a la Seu d'Urgell (1888), fortificacions a Tortosa (1891) i la carretera de la Seu d'Urgell a Andorra (1895). Va vendre els drets de la patent el 1898 i va abandonar l'empresa el 1907 per dedicar-se plenament a la política.Entrada en Política i Evolució IdeològicaLa seva entrada en política va ser amb Solidaritat Catalana, amb la qual va ser elegit diputat a les Corts espanyoles el 21 d'abril de 1907 per Barcelona i les Borges Blanques. La victòria d'aquesta coalició (41 dels 44 diputats catalans) el va sorprendre a l'exili disciplinari de Santoña. Va ser reelegit el 1914, 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923. Inicialment, va defensar una regeneració d'Espanya des de les Corts, però les crisis de la Restauració borbònica el van portar al republicanisme. El 1919 va fundar la Federació Democràtica Nacionalista, que proposava una solució federal o confederal per a Espanya. El 1922 va organitzar Estat Català per agrupar el catalanisme radical i preparar l'independentisme armat.Exili i Accions RevolucionàriesAmb el cop d'estat de Miguel Primo de Rivera el 13 de setembre de 1923, Macià s'exilià a Perpinyà amb el seu secretari Antoni Puch i Ferrer, i després a París. Allà va instal·lar les oficines de l'estat major d'Estat Català al carrer de Charles Duflos de Bois-Colombes, amb figures com Josep Bordas de la Cuesta, Ernest Dalmau, Ventura Gassol i Josep Carner i Ribalta. Va organitzar un emprèstit públic anunciat el 23 de juliol de 1925 per recaptar 8.750.000 pessetes, recollint-ne entre 3,5 i 4 milions fins al 1927, principalment de catalans americans. L'octubre de 1925 va viatjar a Moscou per entrevistar-se amb la III Internacional, amb Andreu Nin com a intèrpret, sense assolir acords concrets.El punt àlgid del seu exili fou l'octubre de 1926, amb els Fets de Prats de Molló: un intent d'acció armada contra la dictadura des de Prats de Molló (França), amb 50-100 mercenaris italians de la legió garibaldina. L'operació va ser avortada per la Gendarmeria francesa, gràcies a la delació de Ricciotti Garibaldi (espia feixista), i Macià va ser empresonat i jutjat a París. Aquest fracàs li va guanyar una immensa popularitat a Catalunya com a màrtir. Exiliat novament, va viure a Bèlgica i Argentina; a l'Havana va fundar el Partit Separatista Revolucionari de Catalunya (1928) amb Josep Conangla i Fontanilles, aprovant una constitució provisional per a la República Catalana. Va retornar a Catalunya el 28 de febrer de 1931, just abans de les eleccions municipals, i va integrar Estat Català a ERC, mantenint l'autonomia interna.Fundació d'ERC, Proclamació i PresidènciaMacià va ser el fundador i primer president d'ERC des del 22 de febrer de 1931 fins a la seva mort. Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 van donar la majoria a ERC, i Macià va ser nomenat president de la Diputació de Barcelona. El 14 d'abril, des del balcó del Palau de la Generalitat, va proclamar la República Catalana dins d'una Federació Ibèrica, en compliment del Pacte de Sant Sebastià (1930), hores abans de la proclamació republicana a Madrid per Niceto Alcalá-Zamora. Aquest acte va generar tensió amb el govern provisional espanyol, que va enviar ministres com Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo i Lluís Nicolau d'Olwer a Barcelona el 17 d'abril. Després de negociacions, es va acordar que el consell català actués com a govern provisional de la Generalitat.Va presidir el govern provisional des del 28 d'abril de 1931, amb la missió d'impulsar l'Estatut d'Autonomia. Una ponència a Núria va preparar l'avantprojecte el 20 de juny de 1931, aprovat pels ajuntaments i en plebiscit popular. Adaptat a la Constitució espanyola de desembre de 1931, l'Estatut de Núria va ser promulgat el 15 de setembre de 1932. A les eleccions al Parlament de Catalunya del 20 de novembre de 1932, ERC va obtenir la majoria absoluta, i Macià va ser elegit president del Parlament i de la Generalitat des del 14 de desembre de 1932, formant el primer govern estatutari. Va ser diputat a les Corts per Lleida i Barcelona de 1931 a 1933.Mort i FuneralFrancesc Macià va morir d'una apendicitis aguda el 25 de desembre de 1933, a l'edat de 74 anys, al Palau de la Generalitat. El seu funeral va ser una manifestació de dol multitudinària: centenars de milers de persones, fins a un milió segons The New York Times, van acompanyar el fèretre des de la plaça de Sant Jaume fins al cementiri de Montjuïc, on reposen les seves restes a la plaça de la Fe. L'esdeveniment va ser comparable al de la mort d'Enric Prat de la Riba el 1917.LlegatMacià és considerat el pare de la Catalunya moderna i un heroi nacional. El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya (correspondència, documents d'Estat Català, l'Exèrcit Català i els Fets de Prats de Molló) i a la CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Hi ha nombrosos homenatges: la plaça de Francesc Macià a Barcelona (a l'Avinguda Diagonal), el parc de Malgrat de Mar, carrers i places a ciutats com Badalona, Esparraguera, Vilafranca del Penedès, Olot, Sabadell, Terrassa, Sant Boi de Llobregat, Gavà i Vilanova i la Geltrú, un institut a Cornellà de Llobregat i l'espai Macià a les Borges Blanques. La seva figura inspira l'independentisme català actual, i ERC el recorda com a fundador. El 2021, en el centenari de la seva mort, es van organitzar actes commemoratius per reivindicar el seu rol en la transició a la república.