la independència catalana

La independència de Catalunya és un cas d'estudi perfecte per il·lustrar com es mou la Finestra d'Overton: una idea que, fa dècades, era pràcticament "impensable" en el context espanyol postfranquista, ha evolucionat fins a convertir-se en un debat "acceptable" i fins i tot "popular" en cercles catalans, tot i que amb fluctuacions recents. Anem pas a pas per veure aquest desplaçament, basant-nos en l'evolució històrica i l'estat actual (octubre 2025).1. Orígens: De "impensable" a "radical" (dècades de 1970-2000)Després de la mort de Franco el 1975, la transició democràtica va centrar-se en la unitat espanyola i l'autonomia limitada. Qualsevol xerrada d'independència era vista com a extremista o tabú, limitada a cercles nacionalistes marginals. La Finestra d'Overton estava tancada: qualsevol proposta separatista es rebutjava com a amenaça a la democràcia recent. Per exemple, partits com ERC eren "radicals" i amb poc suport electoral. Aquesta fase reflecteix com el context històric (trauma de la Guerra Civil) mantenia l'espectre estret.2. Desplaçament cap a "acceptable" i "assenyat" (2008-2015)La crisi econòmica del 2008 va ser el catalitzador: tallades pressupostàries, descontentament amb Madrid i la sentència de l'Estatut del 2010 van obrir la finestra. Idees com un referèndum d'autodeterminació, abans "radical", es van fer "acceptables" gràcies a mobilitzacions massives com la Cadena Humana del 2013 o les consultes simbòliques. Enquesta època, el suport va pujar del 20% al voltant del 40-50% en enquestes, fent que líders com Artur Mas defensessin l'independentisme sense perdre credibilitat. És un exemple clàssic d'"ancoratge": introduir propostes extremes (com la declaració unilateral) fa que les moderades (negociació) semblin raonables.3. Pic: "Popular" i "política oficial" (2015-2017)Amb les eleccions del 2015 i el procés sobiranista, la independència va entrar en la zona "popular" a Catalunya: més del 47% de vots independentistes i el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 (tot i ser il·legal) van normalitzar el debat. La Finestra s'havia obert àmpliament, amb manifestacions gegants i suport internacional (com des de Escòcia). Com explica un anàlisi de 2017, aquest moviment va "desplaçar la finestra" fent que la qüestió fos central en la política espanyola, obligant fins i tot a partits unionistes a respondre-hi.4. Retrocés i estat actual (2018-2025): De nou cap a "acceptable", però amb dubtesL'aplicació de l'article 155, l'exili i les condemnes del 2019 van tancar parcialment la finestra: el suport va caure al 40-45%, i es va fer més controvertit. Tanmateix, roman "acceptable" en el debat públic català. A la Diada del 11 de setembre de 2025, uns 28.000-42.000 manifestants van reclamar la independència, tot i una desmobilització evident després de perdre la Generalitat (amb PSC al capdavant). Enquestes recents del CEO mostren un 40% a favor, però amb caigudes dràstiques entre joves (del 47% al 27% entre 18-24 anys), indicant que la finestra s'està estrenyent per fatiga i canvis generacionals. Un article de juny 2025 sobre referèndums unilaterals destaca com aquests processos "desestabilitzen" la narrativa sobiranista, però també poden reobrir la finestra si hi ha noves crisis.En resum, la independència catalana mostra com la Finestra d'Overton no és lineal: es mou amb esdeveniments (crisi, repressió, eleccions), però pot retrocedeixen per factors com la polarització o el temps. Avui, és una idea "viable" a Catalunya però "radical" a Espanya, i podria desplaçar-se més amb eleccions o esdeveniments europeus.