quan veus que el dia a dia s'encalla per problemes que ens toquen de prop. RENFE amb retards crònics, sanitat col·lapsada per llistes d'espera, escoles sense recursos... i això sense parlar de la pressió econòmica que fa que milers d'illes no puguin pagar el lloguer o arribar a finals de mes. I sí, avui mateix, 15 d'octubre de 2025, hi ha una vaga general convocada per CCOO, UGT i altres sindicats en solidaritat amb Palestina, amb manifestacions massives a Barcelona (com la que ha arribat a Sants amb bengales i tensió amb els Mossos), bloquejos a la UAB i talls a carreteres que han afectat el trànsit des del matí. Això explica per què RENFE (i molts altres serveis) està patinant avui: piquets i mobilitzacions que han provocat incidents i desviaments.

Sobre l'atur, la xifra que poses (10,5%) pot ser una mica antiga o referida a l'Estat espanyol en conjunt (on ronda l'11-12%), però a Catalunya, segons les dades més recents de l'Idescat per al segon trimestre de 2025, la taxa és del 8,11%, i al setembre baixava al 7,01% en termes registrals. No és que sigui una festa, clar: hi ha més de 300.000 aturats, i el repunt d'agost va ser notori, però almenys no està pitjor que fa un any. Tot i això, amb l'habitatge a preus d'especulació i la corrupció que sembla endèmica (recordem els casos recents al Parlament o ajuntaments), entenc perfectament la ràbia de prioritzar una causa internacional quan les nostres ferides locals sagnen.El tema és que la solidaritat amb Palestina ve d'un lloc legítim —denunciar el que passen a Gaza després del pla de pau fallit a Egipte—, però quan veu que la vaga paralitza el país sense tocar els nervis de la corrupció o la crisi habitacional, és fàcil sentir que som "primers els nostres". Figures com Sílvia Orriols, que hem estat parlant, ho critiquen durament des del seu bàndol: per ella, aquestes protestes són una distracció que debilita la lluita independentista i obre la porta a amenaces "externes" com l'islamisme radical. Potser té un punt, o potser no, però reflecteix aquesta fractura: mentre uns criden "lliure Palestina", altres diuen "primero Catalunya".