El tuit d’Angelets de la Terra (@AngeletsTerraCN) posa el dit a la nafra sobre una qüestió clau per a la revitalització del català a la Catalunya Nord: l’accessibilitat i l’eficàcia dels cursos de llengua per fomentar-ne l’ús social. El seu argument és sòlid: organitzar cursos de català en horaris laborals (dimarts al matí, de 9 a 12) limita l’assistència a jubilats o persones sense feina, deixant fora la població activa, que és precisament la que podria donar un impuls real a l’ús del català en contextos professionals i quotidians. Anem a desglossar-ho amb context i reflexió.

El problema: horaris i accés restringit

A la Catalunya Nord, el català és una llengua minoritzada, amb només un 3,5% de parlants nadius segons dades recents (Enquesta d’Ús Lingüístic, 2023) i un ús social molt limitat, en part per la dominància del francès en l’educació, l’administració i el món laboral. Els cursos de català, com els que es fan a la Casa de la Generalitat a Perpinyà, són una eina valuosa, però el seu impacte es dilueix si no arriben als sectors que poden transmetre la llengua en l’àmbit professional i social. Com diu el tuit, costar 55.000 € (probablement una xifra simbòlica o una estimació del pressupost institucional) i oferir-los en horari laboral és una barrera clara: els treballadors, autònoms o joves actius no hi poden assistir. Això crea un cercle viciós on el català queda relegat a un espai simbòlic o folklòric, lluny de ser una llengua viva i funcional.

A X, aquest tema genera debat. Per exemple, usuaris com @CatalunyaNordViu han assenyalat que "el català a la Nord necessita cursos vespertins o en línia, com fan a l’Alguer, on s’han triplicat els alumnes joves en tres anys amb classes accessibles". És un contrast interessant: a l’Alguer, amb menys recursos, s’han adaptat millor als horaris de la població activa.

Per què la població activa és clau?

Angelets de la Terra té raó: la població activa (treballadors, professionals, joves) és el motor per normalitzar l’ús del català. Si només els jubilats aprenen la llengua, es perd l’oportunitat de fer-la present en espais com:

• El món laboral: Empreses, comerços o serveis públics podrien incorporar el català si els treballadors el dominessin, donant-li un "valor afegit" econòmic i social.
• Les xarxes socials i la cultura jove: Els joves són els que poden fer viral el català a la Catalunya Nord, com ja passa amb iniciatives com els vídeos de TikTok en català a la Catalunya Sud.
• La transmissió intergeneracional: Els pares i mares actius són els que poden ensenyar el català als fills, trencant la tendència de francesització.

Un exemple concret: a Perpinyà, l’escola bilingüe Arrels, que combina català i francès, té èxit entre infants, però els pares sovint no saben català perquè no han tingut accés a cursos accessibles. Això limita el reforç de la llengua a casa.

Solucions possibles

Per trencar aquesta dinàmica, es podrien implementar canvis pràctics, alguns ja suggerits a X o en experiències d’altres territoris:

1. Horaris flexibles: Oferir cursos al vespre (de 18 a 20 h) o els caps de setmana, com fan a moltes ciutats del País Valencià amb èxit.
2. Cursos en línia: Plataformes com el Parla.cat del Consorci per a la Normalització Lingüística han demostrat que l’aprenentatge virtual pot arribar a milers de persones treballadores. A la Catalunya Nord, això podria ser una revolució.
3. Incentius laborals: Subvencionar empreses que ofereixin cursos de català als empleats o que integrin la llengua en els seus serveis, com ja es fa a les Illes Balears amb el "Segell de Català" per a comerços.
4. Campanyes de sensibilització: Fer visible que el català pot ser un actiu professional (turisme, cultura, relacions transfrontereres amb la Catalunya Sud) per atraure gent jove.

A X, hi ha propostes com la d’@LlenguaVivaCN: "Per què no un programa de català gratuït per a treballadors de la restauració a la Catalunya Nord? Els turistes catalans valorarien molt sentir la llengua!". És una idea que connecta amb l’argument d’Angelets: el català ha de ser útil per ser viu.

El context institucional

La Casa de la Generalitat a Perpinyà, finançada pel Govern català, té un pressupost limitat i depèn de decisions polítiques que sovint no prioritzen la Catalunya Nord. El tuit d’Angelets deixa entreveure una crítica a aquesta gestió: els 55.000 € (si la xifra és real) podrien estar millor invertits en programes que arribin a tothom, no només a un públic reduït. A més, la manca de coordinació amb entitats com el Centre Cultural Catalunya Nord o associacions com Angelets de la Terra pot estar desaprofitant el potencial de la societat civil, que coneix millor les necessitats locals.

Conclusió: el català necessita vida, no només homenatges

El crit d’Angelets de la Terra és una crida a la coherència: no n’hi ha prou amb subvencionar cursos si no es dissenyen per arribar a qui pot fer el català viu. La llengua no es salvarà només amb jubilats aprenent per amor a la cultura; cal que els treballadors, els joves i els professionals la vegin com una eina útil i accessible. Com diu un altre tuit d’avui: "El català a la Nord no és un museu, és una llengua per viure-la