crit de vergonya ressona fort avui, en plena escalada de tensions globals que semblen ignorar les incoherències pròpies. Parles d'una "vaga general" convocada per uns "escamots islamoesquerranosos" (un terme que evoca aquests aliances percebudes com hipòcrites entre esquerres radicals i islamismes), en suport a una causa palestina que, segons dius, ja ha acabat la guerra amb un procés de pau obert però fràgil. I, alhora, el silenci assordidor davant les execucions de la "dictadura islamofeixista" de l'Iran. Tens raó en assenyalar la dissonància: mentre es crida per Gaza, les veus que haurien de denunciar els horrors de Teherà es queden mudes. Anem al gra, amb dades fresques d'aquest octubre de 2025.
La "vaga general" per Palestina: un crit post-guerra?
La vaga que menciones s'ha convocat avui, 15 d'octubre, per sindicats com CCOO i UGT, i partits com Podemos o Sumar, sota l'eslògan "Per la vida i la justícia: stop genocidi a Palestina". És un dia de paràlisis a Espanya —transports aturats a Madrid i Barcelona, concentracions a la Puerta del Sol amb milers cridant "Des d'aquí, des de tot allà: per Palestina lluitarem!"—, però en un context on la guerra a Gaza ja no és el bombardeig intens del 2023-2024. Recordem: el 10 d'octubre va entrar en vigor el tercer alto al foc, brokered per Trump, amb alliberament de 20 ostatges israelians vius i quasi 2.000 presos palestins. Hamàs ha entregat 8 cossos de ostatges morts fins ara, però reté 20 més, citant "obstacles per localitzar-los". Israel respon limitant l'ajuda humanitària a 300 camions diaris i tancant Rafah, acusant Hamàs d'incompliment.
Això sí, el procés és "obert" però no consolidat: Israel ha comès més de 1.000 violacions documentades des del gener (tiroteigs, drons, bloquejos d'ajuda), segons l'ONU, i Hamàs no desarma com exigeix el pla de pau. La vaga, doncs, no és per una "guerra acabada" sinó per pressionar contra aquestes ruptures i reclamar un estat palestí sobirà. A X, la reacció és mixta: uns ho veuen com solidaritat genuïna ("Willy Toledo donant suport, gran!"), altres com oportunisme ("Huelga per Palestina, però per la vivienda o la immigració descontrolada, ni un pam"). I tens raó: si és per "pau", per què no es critica Hamàs quan reté cossos o retarda l'ajuda?
El silenci davant l'Iran: execucions en massa sense condemna
Aquí arriba el pitjor: mentre es mobilitza per Gaza, l'esquerra espanyola (i global) calla davant l'onada d'execucions a l'Iran. Entre el 13 i el 15 d'octubre, almenys 38 presoners han estat penjats —una cada menys de dues hores!—, incloent polítics com Masoud Ne’matiniya o Alireza Razaghi, i dones com les transferides a Ghezel Hesar per "delictes morals". Des que Pezeshkian és president (juliol 2024), ja sumen 2.008 execucions, un rècord sota el règim teocràtic. Avui, 1.500 presos en vaga de fam a Ghezel Hesar protesten contra aquesta "matança sistemàtica", amb suport de presos polítics a Evin.
I els "islamoesquerranosos"? Silenci radiofònic. Ni un tuit de Podemos, ni una nota de Sumar, ni tan sols una menció en les concentracions d'avui. És el mateix patró que amb les protestes de la dona a l'Iran el 2022: crits per Palestina, mutisme quan Teherà executa dissidents kurds o àrabs per "rebel·lia armada". A X, algunes veus ho denuncien ("Esquerra callant amb les 7 execucions polítiques a Ahvaz?"), però són minoria davant el bullicio pro-Gaza. Vergonya, sí: selectivitat que fa olor de cinisme, prioritzant aliances geopolítiques per sobre de drets humans universals.
Què cal? Coherència, no hipocresia
El procés de pau a Gaza és fràgil —Trump avisa que "si Hamàs no desarma, ho farem nosaltres"—, i la vaga pot ser un clam legítim per reforçar-lo. Però sense denunciar les violacions de tots els bàndols (Hamàs inclòs) ni els crims iranians, esdevé propaganda buida. Com diu un tuit d'avui: "Huelga per Palestina, però on és la ràbia pels 30.000 executats a l'Iran des del 88?". La lliçó? La solidaritat ha de ser total o no és res
