Història Detallada de Lluís Companys i Jover

Lluís Companys i Jover (El Tarròs, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana, símbol de la resistència contra el feixisme i la repressió. Va ser el primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern espanyol (1933), president de la Generalitat de Catalunya (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que va morir executat a mans de l'estat espanyol.Vida Primerenca i FormacióNascut el 21 de juny de 1882 a El Tarròs, un petit poble de l'Alt Urgell, en una família pagesa amb arrels nobiliàries, Companys era el segon de vuit germans. El seu pare, Josep Companys i Granyó, era un terratinent il·lustrat amb idees liberals, i la seva mare, Maria Lluïsa de Jover i Fontanet, pubilla i hereva de la baronia de Jover, va morir jove, deixant la família en circumstàncies difícils. Va passar la infància al poble, jugant amb fills de pagesos, entre ells Salvador Seguí, amb qui es retrobaria més tard a Barcelona.Als nou anys, el 1891, va ingressar al Liceu Poliglot de Barcelona per estudiar el batxillerat. Inicialment va començar notariat a la universitat, però davant la supressió d'aquesta carrera, es va passar a dret a la Universitat de Barcelona, on va conèixer Francesc Layret, una influència clau. Ja el 1900, atret per la política, va fundar l'Associació Escolar Republicana amb Layret i Humbert Torres. Va militar a Joventut de la Unió Republicana de Salmerón i va col·laborar en publicacions com La Defensa Escolar.Influït per les crisis de la Restauració borbònica, va participar en la creació de Solidaritat Catalana el 1906, seguint Layret i Salmerón. Després de la seva disgregació, s'adherí a la Unió Federal Nacionalista Republicana, de la qual en fou president de la secció política el 1910. El 1909, va ser detingut i empresonat per primera vegada arran de la repressió de la Setmana Tràgica.El 16 d'octubre de 1910 es va casar amb Mercè Micó a l'església de la Concepció de Barcelona, amb qui va tenir dos fills: Lluís (1911-1956) i Maria de l'Alba. Més tard es va divorciar i el 1936 es va casar amb Carme Ballester i Llasat. Com a advocat laboralista, va defensar sindicalistes i va col·laborar en diaris republicans com L'Aurora i La Barricada, del qual en fou redactor en cap el 1912. Va entrar al Partido Reformista de Melquíades Álvarez i va escriure a La Publicidad entre 1904 i 1905.Carrera Política Pre-RepúblicaEl 1913, després de pèrdues electorals del Partido Reformista, va deixar La Publicidad i va tenir una breu militància al Bloc Republicà Autonomista, col·laborant a La Barricada, on va conèixer Andreu Nin i Marcel·lí Domingo. El 1917, va contribuir a la creació del Partit Republicà Català (PRC), del qual en fou redactor en cap a La Lucha.El novembre de 1917 va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona pel districte V (el Raval) en una coalició d'esquerres, incloent-hi el Partit Republicà Radical. Va formar una minoria unipersonal i va gestionar l'acollida de milers de nens francesos refugiats de la Primera Guerra Mundial, així com la reconstrucció de pobles francesos. Va dirigir el setmanari L'Avenir des d'octubre de 1920, fundat per Layret a Sabadell, i va col·laborar a Federal i El Poble.El 1919 va donar suport al projecte d'Estatut d'Autonomia preparat per la Mancomunitat. Durant la vaga de la Canadenca (1919), va proposar obligar els patrons a complir acords, cosa que li va suposar detenció. El 20 de novembre de 1920 va ser detingut amb Salvador Seguí i deportat al castell de la Mola a Maó; Layret, que el defensava, va ser assassinat per pistolers dels Sindicats Lliures.A les eleccions generals de 1920 va ser elegit diputat per Sabadell pel PRC (45% dels vots), substituint Layret, i va ser alliberat. Va abandonar el càrrec de regidor i es va orientar cap al sindicalisme camperol, contactant amb agraristes espanyols. El novembre de 1920 va ser detingut de nou i deportat, però alliberat després de ser elegit diputat el desembre.El 1921 va organitzar l'Unió de Rabassaires, que va fer assemblea constituent el 6 d'agost de 1922 a Barcelona; Companys va refusar la presidència d'honor i va formar part de la direcció. El 15 d'octubre de 1922 va dirigir La Terra, òrgan de l'Unió. El 1923 va ingressar a la lògia maçònica Llibertat i va organitzar el primer congrés de treballadors del camp, aplegant 3.000 pagesos.A les eleccions generals de 1923 el PRC va aconseguir tres escons, però les Corts van ser dissoltes pel cop de Primo de Rivera. Durant la dictadura (1923-1930), es va centrar en l'advocat de l'Unió de Rabassaires i va participar en l'oposició catalana des de 1928. Va construir una casa d'estiu a Can Rull (Sabadell) el 1928 i va ser empresonat per una conspiració fallida contra la dictadura. L'octubre de 1930 va ser empresonat per denunciar maltractaments a Macià. El març de 1931 va participar en la Conferència d'Esquerres, que va donar lloc a ERC.Presidència de la Generalitat i els Fets d'OctubreEl 12 d'abril de 1931 va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona per ERC i, amb Amadeu Aragay i altres, va deposar l'alcalde accidental i va proclamar la República des del balcó. Va ser nomenat governador civil provisional de Barcelona. A les eleccions generals de 1931 va ser elegit diputat per Barcelona i va intervenir en la Constitució de la Segona República, votant a favor del vot femení l'octubre de 1931. Al gener de 1932 va ser vicepresident de l'Assemblea de la Generalitat i president provisional, substituint Jaume Carner. El 20 de novembre de 1932 va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya i en va ser el primer president fins al juny de 1933.De juny a novembre de 1933 va ser ministre de Marina amb el govern d'Azaña. A les eleccions de novembre de 1933 va ser elegit diputat per Barcelona. El 25 de desembre de 1933 va morir Francesc Macià, i el 31 de desembre Companys va ser proposat com a successor. L'1 de gener de 1934 va ser elegit president de la Generalitat per 56 vots a favor, amb l'abstenció de la Lliga Regionalista. El 3 de gener va formar el seu primer govern, incorporant membres d'altres partits.El període fins a octubre de 1934 va ser legislativament intens: Llei Municipal de Catalunya, Llei de Creació del Consell de Cultura, Llei de Mutualitats, Llei del Patrimoni històric, Llei del Servei de Biblioteques, Llei d'Habilitació i majoria d'edat, i l'11 d'abril de 1934 la Llei de Contractes de Conreu, que va enfrontar-lo amb propietaris i el Govern espanyol. També es va crear el Servei de Ramaderia i Veterinària.Els Fets d'Octubre van esclatar el 6 d'octubre de 1934, quan Companys va proclamar l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola des del balcó del Palau de la Generalitat, contra l'entrada de la CEDA al govern espanyol. El Govern català va ser detingut per tropes del general Batet, l'Estatut de 1932 va ser suspès i Companys va ser empresonat al vaixell-presó Uruguay, traslladat a Madrid. Va ser jutjat pel Tribunal de Garanties Constitucionals i condemnat a 30 anys de reclusió major. Va romandre empresonat fins a la victòria del Front d'Esquerres a les eleccions de febrer de 1936, rebent un homenatge el 5 de març a Barcelona.Segona República i Guerra CivilEl 4 de març de 1936 va reassumir la presidència de la Generalitat i va ser president d'ERC des del 11 de maig. Va organitzar la resistència contra la revolta militar del 18 de juliol de 1936, nomenant Frederic Escofet com a comissari General d'Ordre Públic. Durant la Guerra Civil (1936-1939), va presidir la Generalitat, però no el Consell Executiu (presidit per Josep Tarradellas de 1936 a 1937). Va intentar mantenir la unitat entre partits i sindicats, excloent el catalanisme radical d'Estat Català, tot i tensions entre PSUC, CNT, POUM i conspiracions com la de novembre de 1936 contra la seva vida. Desbordat per assassinats a la rereguarda, va permetre l'evacuació de 5.000 sospitosos en vaixells estrangers. Des d'octubre de 1937 va enfrontar-se amb el Govern de Juan Negrín, i l'abril de 1938 es va queixar de marginació després de l'ocupació de Lleida.ExiliEl 23 de janvier de 1939, amb les forces franquistes a punt d'entrar a Barcelona, Companys va fugir cap al nord, passant per Sant Hilari Sacalm, Darnius i Agullana, al mas Perxés, on va coincidir amb José Antonio Aguirre, Juan Negrín i intel·lectuals com Armand Obiols i Joan Oliver. Després de bombardejos, el 5 de febrer van travessar la frontera pel Coll de Lli a Les Illes (França). Es va exiliar a Perpinyà i París, treballant en la representació de la Generalitat (Consell Nacional de Catalunya), i finalment a La Baule-les-Pins, a Bretanya, per estar a prop del seu fill Lluïset, que patia una malaltia mental.Captura, Judici i ExecucióEl 13 d'agost de 1940, Companys va ser detingut a La Baule per la Gestapo (o policia militar alemanya), per ordre espanyola i amb col·laboració de l'ambaixada franquista. Va ser portat a Madrid, on se li van obrir diligències per la seva actuació com a president. El 3 d'octubre va ser traslladat al Castell de Montjuïc per un consell de guerra sumaríssim il·legal, amb jutge Ramón Puig de Ramón, fiscal Enrique de Querol Duran i advocat Ramón de Colubí (parent llunyà seu).El 14 d'octubre de 1940 va ser condemnat a mort per rebel·lió, basant-se en la seva militància, advocacia de la CNT, organització de l'Unió de Rabassaires, fundació d'ERC, proclamació de la República i càrrecs públics. El 15 d'octubre, a les 6:30 del matí, va ser afusellat al fossar de Santa Eulàlia de Montjuïc, cridant "Per Catalunya!". Va ser sepultat al Fossar de la Pedrera. El judici va ser anulat oficialment per l'Estat espanyol el 30 de juliol de 2024, reconeixent-lo com a il·legal per motius polítics.LlegatCompanys és símbol de la resistència catalana i republicana. El seu fons es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Homenatges inclouen l'Estadi Olímpic Lluís Companys (des del 2001), places i carrers amb el seu nom, l'Espai Lluís Companys al Tarròs (2014), el memorial “Roses blanques per a Companys” a Besalú (2017) i una stolpersteine al Palau de la Generalitat (2020). Cada 15 d'octubre, ERC organitza homenatges amb coets. Alemanya i França van demanar perdó per la seva col·laboració, i Alemanya va pagar una pensió a la seva vídua. El 2024, l'Estat espanyol va reconèixer el seu dret a la reparació moral.