Biografia de Sílvia Orriols

Sílvia Orriols i Serra (Vic, 9 d'octubre de 1984) és una política catalana, presidenta del partit Aliança Catalana (AC), alcaldesa de Ripoll des del 17 de juny de 2023 i diputa al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Girona des del 10 de juny de 2024. És coneguda pel seu independentisme radical, combinat amb un discurs d'extrema dreta antiimmigració, especialment contra l'islamisme, i antiespanyol. La seva trajectòria ha polaritzat l'escena política catalana, convertint-la en una figura emergent que pot alterar el mapa polític en les properes eleccions.Vida primerenca i educacióOrriols va néixer el 1984 a Vic, en una família de classe mitjana camperola humil. El seu pare tenia una masia a Les Llosses, i el seu avi matern era director d'una fàbrica a Manlleu, però va morir jove, provocant penúries familiars. Ha viscut tota la vida a Ripoll, a la comarca del Ripollès, sense sortir gaire de l'eix Ripoll-Vic-Girona. És catòlica practicant, però sense obediència estricta a l'Església. Va estudiar una diplomatura en Biblioteconomia i Documentació a la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya. Té cinc fills amb noms medievals i molt catalans (Guinedell, Queralt, Violant, Peronella i Fortià) amb el seu ex-pareja David Subirana, amb qui va mantenir una llarga relació i es va casar recentment. Actualment, viu amb la seva família (oïts en total vuit persones, incloent pares i un gos) en un pis de setanta metres quadrats a Ripoll.Carrera professionalDes del 2006, va treballar com a administrativa en empreses privades i com a peó en línies de producció a fàbriques ripolleses, tot i la seva formació en biblioteconomia, que mai va exercir professionalment. La seva ocupació principal ha estat la política des de 2019.Inicis políticsLa militància d'Orriols va començar a l'adolescència amb el nacionalisme. Va intentar entrar a Maulets, una organització juvenil independentista, però com que no n'hi havia al Ripollès, es va afiliar a les JERC (Juventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya, actual Jovent Republicà), on va militar uns dos anys. El 2004, es va presentar a les eleccions europees amb Estat Català (número 7 de la llista, que va obtenir 2.594 vots), però va marxar aviat per desacords amb el sector comunista del partit. Admira Daniel Cardona, cofundador d'Estat Català i figura de l'independentisme insurreccional dels anys 20 i 30.Després del referèndum de l'1 d'octubre de 2017, es va destacar en protestes a Ripoll contra l'aplicació de l'article 155. Va fundar Els Intransigents, un col·lectiu nacionalista etnicista i xenòfob autodefinït com a "associació patriòtica", on era secretària (amb David Subirana com a president). Publicaven textos xenòfobs sobre "invasions demogràfiques" que "asseca la sang catalana", la necessitat de "derramar sang" contra els "carnés d'espanyols" i la superioritat de la "raça catalana". El col·lectiu va organitzar accions locals com canviar noms de carrers (ex.: plaça d'Espanya a Ripoll) i es va dissoldre el 2018. El 2019, es va afiliar al Front Nacional de Catalunya i es va presentar a les municipals de Ripoll, obtenint 503 vots i un regidor, tot i un cordó sanitari dels altres partits. Va abandonar el partit el març de 2020 i va continuar com a regidora no adscrita.Fundació d'Aliança Catalana i ascensEl juliol de 2020, va fundar Aliança Catalana, un partit independentista des de posicions antisalafistes, islamòfobes i antiespanoles. El 28 d'octubre de 2020, va assumir-ne la presidència. A les eleccions municipals de 2023 a Ripoll, AC va ser la força més votada (més del 30% i 6 regidors), i Orriols va ser investida alcaldesa gràcies al suport de Junts, que va trencar el cordó sanitari. A les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig de 2024, AC va obtenir 2 escaños i gairebé 120.000 vots (7,81%), amb Orriols com a candidata a la presidència de la Generalitat i diputa per Girona. Va arrasar a Ripoll, consolidant el seu bastió local.Posicions clau i controvèrsiesOrriols es defineix com independentista, nacionalista catalana, islamòfoba i antiespañola, negant etiquetes d'esquerra o dreta, però és descrita com a populista, reaccionària, racista, xenòfoba i supremacista blanca, propera a figures com Giorgia Meloni o Marine Le Pen. El seu discurs gira al voltant de l'"invasió" immigratòria (incloent andalusos, extremenys o llatinoamericans), la teoria del "gran reemplaçament", i defensa una Catalunya "catalana, lliure, occidental, catòlica, pròspera i eterna". Proposa el català com a única llengua oficial, oposa-se al bilingüisme i a la immersió lingüística, i ha dit: "Amb tant d'andalús i tant de musulmà, ningú parlarà català a Catalunya". Apoya drets LGBT i feminisme, però amb acusacions d'homonacionalisme per atacar immigrants. Admira Donald Trump i proposa una declaració unilateral d'independència per controlar fronteres. Acaba discursos amb "Visca Ripoll, visca Catalunya, i mori Espanya!" i rebutja parlar en castellà.Controvèrsies inclouen: un expedient de la Generalitat el 2023 per declaracions discriminatòries contra musulmans; un escrache el febrer de 2024 a Ripoll (rociada amb farina per socialistes en un acte pro-Palestina, on va defensar el sionisme); i una entrevista tallada a Telemadrid el juliol de 2025 per negar-se a parlar en castellà. El febrer de 2025, va proposar prohibir el vel islàmic a escoles de Ripoll. Ha criticat festes com la Feria de Abril o l'Eid al-Adha, i ha enfrontat Vox i PP al Parlament, tot i similituds ideològiques.Esdeveniments recents (fins a octubre 2025)El 2025, Orriols ha guanyat protagonisme. El juliol, un sondeig del CEO la va situar com a segona política favorita per presidir la Generalitat (darrere Salvador Illa, superant Puigdemont), amb més creixement entre joves de 18-25 anys. A la Diada del 11 de setembre de 2025, va ser rebuta amb vítores a la manifestació de Barcelona ("Sílvia Orriols és la solució"), tot i exclusions de l'ANC (acusada de "sectària" per Lluís Llach). Va desfilar amb uns 1.000 seguidors, corejant "Fora espanyols i musulmans" i "No és immigració, és invasió", separada per els Mossos per evitar enfrontaments. Va fer ofrenes florals a Ripoll i al Fossar de les Moreres, proclamant una missió per "restituir l'Estat català lliure, pròsper, segur i occidental".Sondejos d'octubre 2025 (La Vanguardia i CEO) projecten AC amb 19 escaños (de 2 actuals), erosionant ERC, Junts i PSC, gràcies a la seva transversalitat (vots d'esquerres i dreta) i descontent amb l'economia i la "guetització musulmana". Ha incorporat figures com un cosí de Pere Aragonès, el periodista Eduard Berraondo i el còmic Toni Albà. A Ripoll (15% musulmana), manté polítiques com vetar alcohol i tabac després de les 22:00 per prevenir desordres, i va intentar prohibir el vel a escoles i locals municipals (retirat per risc de mobilitzacions), referint l'atemptat yihadista de 2017 (imam local implicat). La seva oratòria ha estat alabada, però polaritza independentisme i unionisme.