L'Escàndol de la DGAIA: Una Xarxa de Corrupció en la Protecció de Menors

L'escàndol de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) ha esclatat com un dels més grans de la història recent de la Generalitat de Catalunya, revelant una suposada xarxa de corrupció que implica centenars de milions d'euros en fons públics mal gestionats, adjudicacions irregulars i possibles malversacions en la protecció de menors vulnerables, especialment joves migrants no acompanyats (MENA). La DGAIA, adscrita al Departament de Drets Socials i Inclusió, té com a missió garantir els drets d'infants i adolescents en risc, gestionant serveis d'acollida, adopció i atenció a extutelats, amb un pressupost anual que supera els centenars de milions d'euros transferits a entitats del tercer sector. L'escàndol, destapat principalment al principi de 2025, ha portat a dimissions, investigacions oficials i acusacions de cobriment polític per part de partits com ERC, PSC, Junts i els Comuns.Història i Evolució de la DGAIACreada el 1987, quan la Generalitat va assumir competències estatals en protecció de menors, la DGAIA ha evolucionat amb normatives com la Convenció sobre els Drets de l'Infant (1989). Als anys 2000, l'arribada massiva de MENA va disparar la demanda de recursos, agreujada per la crisi de 2008 i la pandèmia de COVID-19. Des de fa dècades, el Síndic de Greuges ha alertat sobre deficiències, com males pràctiques en maltractaments i atenció a menors en risc. L'escàndol es centra en el període 2016-2020, amb irregularitats que continuen sent investigades el 2025, incloent una xarxa de pederàstia revelada recentment (agressions des de 2020, conegudes el 2025, amb una petició de 107 anys de presó per l'implicat principal).El 2025, l'escàndol ha escalat amb destitució de la directora Isabel Carrasco (nomenada el 2024) al març, i el nomenament de Josep Muñoz Luque com a nou director, amb un enfocament "gerencial" per reestructurar l'organisme. A més, la DGAIA es va reconvertir en Direcció General de Protecció de la Infància i l'Adolescència (DGPPIA) al juny de 2025, un canvi de nom criticat com a intent de "tapar" el problema sense resoldre'l.Les Quatre Irregularitats Principals sota InvestigacióL'Oficina Antifrau, la Sindicatura de Comptes i el Síndic de Greuges investiguen quatre línies clau, afectant expedients d'acolliment de 2016-2020 i un total de 944,46 milions d'euros (788,75 milions gestionats directament per la DGAIA i 155,71 milions pel Consorci de Serveis Socials de Barcelona). Les entitats implicades són principalment empreses i fundacions concertades que gestionen serveis per a joves sense referents.

1. Adjudicació de contractes per via d'emergència reiterada: Contractes i pròrrogues sense justificació legal, contraris a l'ordenament jurídic i superiors al pressupost. El 2018, es van prorrogar 181 contractes (112 sense signar formalment), alterant els originals. Implicades: empreses beneficiàries. Conseqüències: possibles malversacions; Antifrau ha demanat expedients des de 2020, però la DGAIA retarda la documentació.
2. Places fantasma en plans de treball per a joves: Cobraments per joves que no residien realment en pisos tutelats (PIL), amb mòduls de 1.010-1.260 euros/mes per persona sense verificació. Sense controls previs ni avaluacions, permetent frau. Implicades: entitats gestores de pisos. Conseqüències: sospites de frau significatiu, lligat al copagament.
3. Sistema de copagament dels pisos tutelats: Entitats reben 1.263,20 euros/pis de la DGAIA, però beneficiaris amb ingressos no paguen el copagament (40-260 euros), assumint l'administració el 100% sense controls. Implicades: empreses, societats i fundacions gestores. Conseqüències: buits que afavoreixen malversació; investigacions sobre relacions amb el Departament.
4. Percepció de prestacions en joves extutelats: Prestacions de 754 euros/mes no ajustades quan els joves obtenen feina (superant 1,5 vegades l'IRSC). Alguns beneficiaris viuen fora de Catalunya, generant deutes fiscals. Implicades: SEVAP (concertat amb entitats privades). Conseqüències: problemes fiscals i manca de control.

Revelacions Clau i la Xarxa de CorrupcióL'informe de la Sindicatura de Comptes (març 2024, 182 pàgines) ha destapat adjudicacions a dit per més de 98 milions d'euros a entitats vinculades, com Plataforma Educativa (10 organitzacions que facturen milions), Resilis (més de 146 milions entre FMF i Resilis, 2016-2020) i FASI. S'utilitzava el mecanisme d'emergència per saltar-se controls, amb pagaments sense documentació i augments injustificats (ex.: 774.283 euros excedents el 2016). En lloguers inflats, FASI (vinculada a l'exdirector Ricard Calvo) pagava 3.000-5.000 euros/mes a la seva immobiliària Casa Equipaments, transferint fons públics a ànim de lucre (1,5 milions 2012-2015), creant un "imperi immobiliari" amb 500 pisos.El cas de "Roger", treballador del SEVAP (contractat per 4 milions el 2022 a UTE FMF-Resilis), revela manipulació: joves cobren prestacions vivint fora (ex.: València), amb ordres de "tapar" irregularitats de Resilis. Roger, assetjat, està protegit com a denunciant. Un informe de 2018 ja alertava errors en controls.Els 2.000 Milions d'Euros en IrregularitatsSílvia Orriols, líder d'Aliança Catalana, ha denunciat al Parlament que la DGAIA ha adjudicat irregularment 2.000 milions d'euros en polítiques d'acolliment, un dels escàndols més notoris. Aquesta xifra sembla ser una suma agregada de fons mal gestionats des de 2016, incloent contractes, subvencions i prestacions (centenars de milions anuals). El Govern s'ha negat a donar explicacions, tot i que investigacions apunten a 944 milions directament afectats. Orriols ho veu com a "negoci amb el tràfic de menors" i ha demanat escorta per denunciants amenaçats.Responsables i Cobriment PolíticERC ha dominat el Departament, amb directors com Ricard Calvo (2016-2017, ex-tresorer de Plataforma Educativa, "portes giratòries"), Ester Sara Cabanes (2017-2024) i Isabel Carrasco (2024-2025, destituïda). El Parlament va ignorar avisos de la Sindicatura el 2024. Partits com PSC, Junts, ERC i Comuns han estat acusats de cobriment, bloquejant comissions d'investigació. Al maig de 2025, es va aprovar la compareixença de la consellera Mònica Martínez Bravo i exdirectors. Orriols critica: "Tots heu fet negoci amb el tràfic de menors" i veu el canvi de nom com a "arreglar-ho tot".Conseqüències i Estat ActualL'escàndol ha generat desconfiança ciutadana, amb casos com violacions a menors tutelats i amenaces a denunciants. Hi ha una comissió d'investigació al Parlament, però la lentitud en documentació frena les proves. El 2025, subvencions de 5 milions a entitats implicades (juliol) han avivat les crítiques. Orriols proposa accions com suspendre pagaments i investigacions exhaustives, vinculant-ho a l'immigració descontrolada