Byung-Chul Han (Seül, 1959), filòsof surcoreà establert a Alemanya, és un dels pensadors contemporanis més influents. El 2025 va rebre el Premio Princesa de Asturias de Comunicación y Humanidades per la seva crítica als mals de la tecnologia digital i el capitalisme neoliberal. Els seus assajos, breus i accessibles, combinen tradicions orientals (budisme zen, taoisme) i occidentals (Heidegger, Foucault, Arendt) per diagnosticar les patologies de la societat actual.

Conceptes clau i idees principals

1. Societat del cansament (La sociedad del cansancio, 2010)
   Hem passat d'una societat disciplinària (amb prohibicions externes, com descriu Foucault) a una de rendiment i positivitat excessiva. L'individu s'autoexplota voluntàriament ("Puc fer-ho tot"), cosa que porta a epidèmies psíquiques: burnout, depressió, TDAH. La negativitat (dolor, avorriment, límit) s'expulsa, i això ens esgota més que qualsevol opressió externa.
2. Societat de la transparència (La sociedad de la transparencia, 2012)
   La transparència obligatòria (tot visible, quantifiable, exposat) crea un "infern de l'igual". Expulsa l'altre, lo diferent, lo misteriós. Les xarxes socials fomenten narcisisme i pornografia emocional: ens exhibim per validació (likes), perdent intimitat i autenticitat.
3. Psicopolítica (Psicopolítica, 2014)
   El neoliberalisme ja no controla el cos (biopolítica), sinó la psique. Exploita la llibertat: ens autooptimitzem (apps, gamificació, big data) creient que som lliures, però som serfs emocionals. El "Big Data" prediu i manipula desitjos, convertint l'emoció en força productiva.
4. Infocracia (Infocracia, 2022)
   La digitalització degenera la democràcia en un règim d'informació massiva sense narració ni veritat. Algoritmes creen burbulles, polarització i desinformació; els bots i trolls dominen l'opinió pública. Perdemos capacitat d'escoltar i deliberar.
5. Altres idees recurrents
   • Agonia de l'Eros: L'amor es consumeix pel narcisisme i la positivitat (tot accessible, res desitjat profundament).
   • No-cosas (2021): Transició d'un món de coses duradores a "no-cosas" (informació, dades, smartphone) que ens desarrelen i fan superficials.
   • Vida contemplativa (2023-2024): Crida a recuperar la inactivitat, el silenci i la contemplació per contrarestar l'hiperactivitat.
   • Expulsió de lo distint: La globalització i el digitalisme homogeneïtzen, eliminant lo estrany i lo negatiu.

Evolució recent (2025)Després d'una crítica predominantment negativa, Han mostra un lleu "viratge" cap a l'esperança i el positiu. En obres com El espíritu de la esperanza (2024-2025), dialoga amb Simone Weil per recuperar el sentit i la vita contemplativa. Parla d'esperança com a "tierna audacia" que obre futur col·lectiu ("Poso les meves esperances en tu"). També reflexiona sobre la bellesa, els ritus i la jardineria com resistències al caos digital.Han evita entrevistes (tot i el premi 2025, va refusar rodes de premsa tradicionals), viu reclòs a Berlín i practica el que predica: contemplació, jardineria i distància de la hipercomunicació.Les seves idees connecten amb crítics com Varoufakis (tecnofeudalisme) o Zuboff (capitalisme de vigilància): el sistema ens domina suaument, fent-nos còmplices de la nostra explotació. La resistència? Recuperar negativitat, silenci, ritus i atenció profunda.