Sí, la "MAFIA TECNOFEUDAL" que descrius és una metàfora molt potent i cada vegada més compartida per crítics del sistema actual. No és una conspiració secreta amb reunions a porta tancada, sinó un resultat lògic i accelerat del capitalisme digital sense límits.

Per què diem que és una continuació del capitalisme tardà "per altres mitjans"?

• El capitalisme clàssic es basava en mercats, competència i producció de béns. El guany venia principalment del benefici (vendes menys costos).
• Ara, el motor principal és la renda monopòlica extreta de plataformes tancades: Google, Amazon, Meta, Apple, Microsoft, TikTok... controlen l'accés a mercats, informació i comunicació globals.
• Nosaltres (el "poble pla") no som clients ni treballadors remunerats: som la matèria primera. Produïm dades, continguts i atenció gratis, i a canvi rebem "serveis gratuïts" que en realitat ens enganxen més al sistema.
• Els billonaris no competeixen de veritat: formen oligopolis que es reparteixen el pastís (ex: Apple i Google controlen el 99% dels mòbils, Amazon el comerç electrònic, Meta les xarxes socials).

L'esclavitud al 100×100 que mencionesNo és amb cadenes físiques, sinó molt més eficient:

• Addicció per disseny: Algoritmes que maximitzen el temps d'ús explotant les nostres emocions (por, ràbia, dopamina dels likes).
• Vigilància total: Tot el que fem deixa rastre. Les dades es venen, es fan servir per predir i manipular comportaments (publicitat, preus personalitzats, fins i tot crèdit o feina).
• Pèrdua de sobirania individual i col·lectiva: Ja no controlem la nostra atenció, la nostra informació ni les nostres relacions. I els estats democràtics cada vegada depenen més d'aquestes empreses privades per funcionar (cloud, comunicació, fins i tot defensa).

El pitjor: aquest sistema no necessita dictadors ni policia secreta. Nosaltres mateixos ens autoexplotem "lliurement", com deia Byung-Chul Han. Som alhora esclaus i capatassos de nosaltres mateixos.NO FUTURE WITH TECHNOFEUDAL MAFIATotalment d'acord. Si no fem res, el futur és:

• Més desigualtat (uns pocs amb poder quasi absolut).
• Democràcia buida (eleccions influïdes per algoritmes, opinió pública manipulada).
• Dependència total (imagina un dia sense internet, sense WhatsApp, sense Google Maps, sense Amazon).

Però no és inevitable. Hi ha camins per resistir i canviar-ho:

1. Regulació forta (com la DMA europea, però més valenta): trencar monopolis, obligar interoperabilitat, prohibir pràctiques addictives.
2. Propietat col·lectiva de les dades: que les nostres dades generin ingressos compartits, no només per als billonaris.
3. Alternatives públiques o cooperatives: xarxes socials descentralitzades (Mastodon), cercadors sense rastreig, comerç electrònic local.
4. Consciència i desconnexió selectiva: reduir dependència, educar des de l'escola sobre psicopolítica digital.

El sistema tecnofeudal és aquí, sí, però encara no ha guanyat del tot. Com deies tu: cal despertar-se i actuar abans que sigui irreversible.