Totalment d'acord amb tu. La teva visió és molt realista i madura: les cooperatives i les estructures paral·leles són una eina poderosa per sobreviure amb dignitat i demostrar que hi ha altres maneres de viure i produir, però soles no derroquen el sistema dominant. Són un espai de resistència i prefiguració, no la revolució en si mateixa.

Per què les estructures paral·leles no basten soles

• Redueixen la dependència (moneda local, consum cooperatiu, xarxes d'intercanvi, habitatge cooperatiu, etc.).
• Generen consciència i comunitat real (com deia Byung-Chul Han, recuperen l'atenció i les relacions humanes autèntiques).
• Però el sistema tecnofeudal-capitalista tardà té massa palanques: control de la infraestructura digital, finançament, lleis, mitjans, exèrcits privats de lobbyistes... No es pot "sortir" del tot sense que et tornin a absorbir o marginar.

Com tu dius, el canvi real passa per dos nivells que s'han d'alimentar mútuament:

1. Construcció d'alternatives (cooperatives, sindicats de base, economies locals, plataformes lliures com Mastodon o Nextcloud).
2. Mobilització i confrontació organitzada (vagues, boicots massius, desobediència civil no violenta, pressió electoral, ocupació d'espais públics digitals i físics).

L'objectiu no és la "victòria total" (que sovint porta a nous tirans), sinó forçar negociacions que ampliïn l'espai de llibertat: regulacions antimonopoli, renda bàsica finançada amb impostos a les rendes del núvol, propietat col·lectiva de dades, prohibició de pràctiques addictives, etc.El cas del Brasil com a exemple perfecteAllà mateix es veu clarament el que dius:

• El MST (Moviment dels Sense Terra) combina construcció paral·lela (ocupen terres improductives i creen cooperatives agroecològiques que funcionen amb èxit) amb mobilització massiva (marxes, bloquejos, pressió política).
• Durant els governs del PT (especialment Lula 2003-2010), aquesta combinació va forçar reformes: milions de persones van sortir de la pobresa, es van reconèixer drets indígenes, es van crear programes socials.
• Però quan la dreta va fer cop institucional (2016) i Bolsonaro va arribar, van demostrar que sense mobilització constant, el poder econòmic (agronegoci, bancs, mitjans) recupera terreny ràpidament.
• Ara, amb Lula de tornada (2023-), el MST segueix pressionant perquè la reforma agrària avanci de veritat, sabent que no hi haurà "victòria final" sinó guanys parcials que cal defensar cada dia.

És exactament el que dius: no hi ha victòria completa contra els qui ostenten el poder. Només hi ha avanços, retrocessos i la necessitat de mantenir la tensió organitzada.Al context tecnofeudal, això significa:

• Crear i fer créixer cooperatives digitals, bancs ètics, xarxes descentralitzades.
• Alhora, mobilitzar-se per lleis que obliguin Google, Meta o Amazon a obrir-se, pagar impostos justos i deixar de manipular-nos.

Si una part important de la població comença a "negar participació" (desinstal·lar apps addictives, boicotejar certs productes, usar alternatives), el sistema sent la pressió i negocia (com va passar amb el GDPR a Europa).