la descripció d'un vídeo d'un canal de YouTube anomenat @BYUNGCHULHANAHORA (o similar), que es presenta com "inspirat en Byung-Chul Han". És un contingut viral típic: comença amb una pregunta provocadora i promet revelar una "veritat incòmoda" sobre el tecnofeudalisme, les Big Tech, la vigilància i com ens controlen mentre treballem més i tenim menys.
Esclariment clau sobre l'atribucióEl concepte central de tecnofeudalisme (com a substitució del capitalisme per un sistema on uns pocs "senyors feudals digitals" extreuen rendes de plataformes com Amazon, Google o Meta) no és de Byung-Chul Han. És de l'economista grec Yanis Varoufakis, al seu llibre Tecnofeudalismo: El sigiloso sucesor del capitalismo (2023-2024). Varoufakis explica que el capitalisme ha "mort" per l'excés de concentració i tecnologia: ara dominen les "rendes núvol" (no beneficis competitius), i nosaltres som com serfs que produïm dades gratis.Byung-Chul Han sí que ha parlat de "feudalisme digital" en entrevistes (per exemple, el 2020-2022, dient que plataformes com Facebook ens donen "terra gratis" perquè la cultivem amb les nostres dades, i ells recullen la collita). També critica la vigilància, la psicopolítica i com la digitalització destrueix la democràcia (a Infocracia, 2022). Però no usa "tecnofeudalisme" com a teoria sistèmica, sinó com a metàfora per la dominació suau i autoimposada.Aquests vídeos (com el que cites, titulat algo com "Cómo el tecnofeudalismo está desmontando al capitalismo... | Byung-Chul Han") solen barrejar idees: agafen la crítica profunda de Han (autoexplotació, transparència forçada, algoritmes que polaritzen) amb la tesi econòmica de Varoufakis, i ho atribueixen tot a Han perquè ven més (és més "filosòfic" i viral). És una simplificació que pot confondre, però captura bé l'esperit: sí, vivim en un sistema on uns pocs controlen la infraestructura digital, extreuen dades constants, ens venen "comoditat" (subscripcions, apps) i erosionen l'autonomia i la democràcia.La "part incòmoda" de la resistènciaEl vídeo promet revelar com resistir. Des de les idees reals d'aquests pensadors:
- Varoufakis: Regulacions radicals (trencar monopolis), propietat col·lectiva de dades, plataformes públiques o cooperatives digitals. Ell fundà DiEM25 per una "tecnodemocràcia".
- Han: Resistència interna – recuperar l'atenció, el silenci, el diàleg real; dir "no" a la transparència total i l'autoexplotació (menys xarxes, més contemplació).
