Monsenyor Luis Argüello, president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) des del 2024, va declarar en una entrevista a La Vanguardia (14 de desembre de 2025) que, davant el bloqueig polític i institucional actual —sense pressupostos aprovats i dificultats parlamentàries—, caldria una "qüestió de confiança, una moció de censura o anar a eleccions". Va insistir que no és un pronunciament partidista, sinó una reflexió de "sentit comú" basada en mecanismes constitucionals.

Reaccions immediates

• Govern i PSOE: Pedro Sánchez va respondre en un míting a Càceres que "el temps en què els bisbes interferien en política va acabar amb la democràcia", i va convidar Argüello a presentar-se a eleccions amb "Abogados Cristianos". Félix Bolaños (ministre de Presidència) va enviar una carta retreient-li trencar la neutralitat i preferir interlocutors de dreta/ultradreta. Altres com María Jesús Montero van criticar-ho com a inapropiat.
• Oposició i sectors conservadors: Figures del PP (com Paco Núñez) s'hi van sumar, veient-ho com a clam popular per eleccions.
• Argüello va replicar a X: "Ante el respeto a las reglas básicas del Estado de Derecho, no soy neutral", defensant que l'Església pot opinar en temes morals i institucionals.

La crítica que assenyales és recurrent en cercles progressistes i laics: mentre Argüello es pronuncia amb força sobre política, la CEE ha estat acusada de lentitud i opacitat en la gestió dels abusos sexuals. El 2025 ha estat un any dur per a la institució:

• El pla de reparació (PRIVA) ha resolt només un petit percentatge de casos (39 indemnitzacions de centenars de sol·licituds, amb imports de 3.000 a 100.000 €).
• Cas del bisbe de Cádiz (Rafael Zornoza), investigat per presumptes abusos continuats; la CEE ha admès "verosimilitud" i prepara el seu relleu.
• Informes independents i del Defensor del Pueblo xifren milers de víctimes des de 1940; la CEE ha rectificat xifres pròpies i negocia amb el Govern reparacions per víctimes que rebutgen el canal eclesiàstic.

Argüello ha defensat que l'Església avança en prevenció i reparació, però crítics (inclosos dins l'Església més progressista) li retreuen prioritzar qüestions polítiques sobre la depuració interna. És un tema polaritzat: per uns, ingerència inadmissible en un Estat aconfessional; per altres, dret a opinar com a ciutadà i líder moral.