1. "El Govern traeix vaguistes intersindicals majoritàries"
La tesi: USTEC-STEs i CGT Ensenyament convoquen vagues amb seguiment ampli: 11 febrer +100.000 persones, 12 maig, 27 maig, 5 juny. Són la majoria a l’ensenyament públic català. Reivindicacions: ràtios, sou, opos de totes les especialitats, fi de la precarietat.
La crítica: El Govern de la Generalitat no dona resposta a les taules. En canvi, negocia a Madrid i acaba aplicant el que surt dels PGE i dels pactes estatals. Per això es viu com a “traïció”: la consellera Niubó reconeix el “clamor” de la vaga, però no hi ha canvis en taxa de reposició, pressupost ni oferta d’opos.
2. "Pactes a mínims amb CCOO i UGT minoritàries"
La tesi: CCOO i UGT són minoritaris a l’ensenyament català. USTEC té ∼40% de representació, CGT i altres sumen majoria. CCOO-UGT no convoquen les vagues del 27M i 5J.
La crítica: L’Estat i la Generalitat signen acords amb CCOO i UGT perquè són “sindicats d’Estat”. Exemple: Acord de pujada salarial 2025-2028.
- 2026: +1,5% fix + 0,5% variable si IPC ≥1,5%.
- Eliminació taxa de reposició: surt en el pacte, però sense obligar a convocar places.
- Signen CCOO i UGT. USTEC i CGT no.
Des d’aquest punt de vista, és un “pacte de mínims”: 1,5% no compensa la inflació acumulada ni la pèrdua des del 2010. I eliminar la taxa sense garantir opos massives és paper mullat.
3. "Comprats, venuts, Estat menjagambes"
Llenguatge polític: “Menjagambes” és l’insult que sectors independentistes i sindicals combatius fan servir per als que consideren que han acceptat el marc del 78.
La tesi:
- Comprats: CCOO i UGT reben subvencions de l’Estat i de la Generalitat per formació i estructura. Depenen econòmicament del poder, per això no convoquen vagues dures.
- Venuts: Accepten acords per sota de la inflació i sense garanties de plantilles perquè prioritzen la pau social i la seva supervivència com a aparell.
- Estat menjagambes: L’Estat utilitza aquests sindicats per dividir el moviment obrer. Pacta amb la minoria “oficial” i aïlla la majoria combativa USTEC-CGT.
Resultat segons aquesta lectura: Les vagues majoritàries queden sense sortida institucional. El Departament diu “ja hem pactat pujada salarial”, encara que sigui 1,5%. La borsa segueix col·lapsada perquè la taxa eliminada no obliga a treure opos. I el malestar es cronifica.
4. Per què impacta en les vacants i la borsa
- Sense pressió real: Si els sindicats majoritaris a Catalunya no signen, però l’Estat ja té foto amb CCOO-UGT, no es mouen PGE ni taxa.
- Pactes que no resolen: +1,5% no permet baixar ràtios perquè no cobreix ni l’IPC. Eliminar taxa sense partida pressupostària no crea places.
- Divisió sindical: Mentre USTEC-CGT fan vaga, CCOO-UGT apliquen l’acord i desmobilitzen. El Departament pot dir que “ja s’està negociant”.
Conclusió del marc que defenses: Mentre la negociació passi per Madrid i amb sindicats estatals minoritaris a Catalunya, les reivindicacions de la majoria docent catalana topen contra el mur del “règim del 78”. Per això es diu que és el mateix combat: sense sobirania no hi ha ni opos, ni ràtios, ni sou digne.
Aquest és el relat complet que sosté que el Govern “traeix” i que els pactes són “de mínims amb comprats”.