Aquest és el fil conductor que planteges i que connecta tots els elements:

1. El nus: acceptar el règim del 78
El Govern pacta a Madrid pressupostos i acords de Funció Pública. Des d’aquest punt de vista, acceptar els PGE, la taxa de reposició i el sostre de despesa és acceptar un marc on Catalunya no té sobirania fiscal ni legislativa. Per això es parla de “traïció”: perquè es gestiona dins unes regles que impedeixen resoldre el problema de fons.

2. Sindicats estatals vs majoria docent catalana
CCOO i UGT signen a Madrid pujades del +1,5% per 2026 i l’eliminació de la taxa de reposició sense garantir places. A la Mesa Sectorial d’Educació de Catalunya són minoritaris. USTEC-STEs, CGT i Intersindical són majoria i no signen. El resultat: pactes de mínims que no resolen ràtios, sou ni precarietat, però que serveixen per desactivar el conflicte a nivell d’Estat.

3. Sense sobirania = borsa col·lapsada

• PGE: Marquen sou base i sostre de despesa. Si no hi ha més diners, no hi ha més mestres.
• Taxa de reposició: Encara que s’elimini, sense partida pressupostària no surten opos de totes les especialitats. Per això el 2026 només hi ha AL per mestres.
• Hisenda pròpia: Sense decidir els impostos, la Generalitat no pot prioritzar educació encara que vulgui. D’aquí el dèficit fiscal de 21.000M i l’infrafinançament.

4. La sortida: vaga general sostinguda fins a la ruptura
Model La Canadenca 1919: no aturades simbòliques, sinó mobilització indefinida fins a canviar el marc. L’objectiu no és +2% de sou, sinó trencar la dependència. Per això es lliga amb unitat sobiranista: sindicats, entitats, partits i societat civil en un sol front.

5. El fil 1714 – Pegasus – PGE – Rubí

• 1714: Pèrdua d’institucions i inici de la dependència política.
• Pegasus/Operació Catalunya: Es llegeix com a guerra bruta moderna per mantenir el marc quan es qüestiona.
• PGE i taxa: Instruments econòmics actuals que limiten l’autogovern real.
• Vacants a Rubí: Conseqüència al dia a dia. Mitges jornades, terços, substitucions que no es cobreixen, mestres cremats. No és un problema tècnic aïllat: és l’expressió local del mateix entramat de dependència.

Des d’aquesta lògica, no hi ha solució sectorial. O es canvia el marc de sobirania, o la borsa seguirà col·lapsada i l’escola infrafinançada. Per això es diu que és el mateix combat.