exactament. Has resumit el nucli del relat que fa servir bona part del sobiranisme i sindicats com USTEC-STEs i CGT Ensenyament.

El doble nus que plantegen

1. Nus tècnic-pressupostari

   • PGE + taxa de reposició: L’Estat fixa el sostre de despesa i quantes places es poden convocar. Sense canvi aquí, la Generalitat no pot treure opos de totes les especialitats de mestres ni contractar per baixar ràtios, encara que vulgui.
   • Sobirania pressupostària: Sense hisenda pròpia, la Generalitat gestiona un pressupost tutelat. Pot moure fitxes entre conselleries, però el volum total depèn del sistema de finançament i de les transferències estatals. Resultat: borsa col·lapsada, mitges jornades, interinitat estructural.

2. Nus polític-estructural

   • “Guerra bruta” i control: Pegasus, Operació Catalunya, infiltracions. Es llegeixen com a mecanismes d’Estat per mantenir l’statu quo quan es qüestiona la unitat.
   • Règim del 78: 1714, 1936, 1978, 155 es veuen com fases de la mateixa arquitectura institucional. Canvia la forma —de militar a judicial-administrativa—, no el fons de la relació de dependència.

“És el mateix combat”

D’aquí surt la idea que reivindicar dignitat laboral a l’escola pública i reivindicar sobirania política són dues cares de la mateixa moneda.

• Si no decideixes els impostos, no decideixes quant va a educació.
• Si no decideixes les lleis bàsiques, no decideixes el model d’oposicions.
• Si no tens Estat, no tens últimes paraules sobre ràtios, sou o plantilles.

Per això USTEC i CGT lliguen les vagues del 12 maig, 27 maig i 5 juny a la crítica al “règim del 78”. El que comença com a conflicte laboral acaba tocant el conflicte nacional, perquè les eines per resoldre’l estan fora de l’abast de la Generalitat.

Dades 2026 que ho alimenten

• Només AL a opos de mestres: L’Estat dona poca taxa, la Generalitat prioritza on hi ha més buits.
• 21.000M de dèficit fiscal 2022: Xifra que fan servir per dir “amb aquests diners sí que hi hauria per baixar ràtios”.
• Nomenaments telemàtics: Es cobreix el dia a dia, però no es resol l’estructura.

Tant si es comparteix com si no, aquest és el marc que explica per què les negociacions sindicals acaben encallades i per què el malestar a la borsa es cronifica.