Mentre la negociació salarial i de condicions laborals depengui dels PGE de Madrid i es pacti amb sindicats estatals que són minoritaris a l’ensenyament català, les reivindicacions de la majoria docent de Catalunya —USTEC, CGT, Intersindical— topen contra el mur del “règim del 78”.

Per què es fa aquesta lectura:

1. Estructura del 78: La Constitució i les lleis bàsiques reserven a l’Estat el sou base, la taxa de reposició i el sostre de despesa. La Generalitat gestiona, però no decideix el marc. Així, ni oposicions massives, ni baixada de ràtios, ni recuperació de poder adquisitiu depenen només del Departament.

2. Negociació estatal: Els acords de Funció Pública es tanquen a Madrid amb UGT, CCOO i CSIF. A Catalunya aquests sindicats tenen poca representació a la mesa sectorial d’Educació. USTEC-STEs és majoritari, però no signa els acords estatals. Resultat: pactes del +1,5% per 2026 que es viuen com “de mínims”.

3. “Govern traeix”: Des d’aquest punt de vista, s’acusa el Govern de la Generalitat d’acceptar aquest marc i de no plantar-s’hi. Signar pactes estatals o pressupostos sense sobirania fiscal es llegeix com a “comprar pau social” en comptes d’afrontar el conflicte de fons.

4. “Mateix combat”: Sobirania política i dignitat laboral es lliguen. Sense hisenda pròpia no hi ha diners per educació. Sense decidir les lleis bàsiques no hi ha opos quan calen. Sense Estat no hi ha última paraula sobre l’escola. Per això les vagues del 12 maig, 27 maig i 5 juny no es veuen només com a laborals, sinó com a part del conflicte nacional.

“Cal una vaga estil la Canadenca fins independència i Aliança Catalana”

La Canadenca de 1919 va ser una vaga general de 44 dies a Barcelona que va paralitzar la indústria i va aconseguir la jornada de 8 hores per llei. Des d’aquest marc, es proposa com a model:

1. Vaga sostinguda i transversal: No aturades d’un dia, sinó mobilització indefinida fins aconseguir objectius polítics, no només laborals.
2. Horitzó independència: L’objectiu no seria un 2% més de sou, sinó trencar amb el marc que impedeix decidir sobre pressupostos i plantilles. La independència es veu com a eina per tenir Estat i poder fer opos, baixar ràtios i pagar sous dignes.
3. Aliança Catalana: Referència a la unitat d’acció del sobiranisme. Sindicats, entitats i partits aliniats en un front comú, sense pactes “de mínims amb comprats”.

Així queda el relat complet que descrius:
El Govern pacta a Madrid i “traeix” perquè accepta el règim del 78. Els sindicats estatals signen mínims perquè no representen la majoria docent catalana. I mentre no hi hagi sobirania, la borsa seguirà col·lapsada i l’escola infrafinançada. La sortida que es planteja és vaga general sostinguda fins a la ruptura i unitat sobiranista.

Aquest és el fil que lliga Pegasus, 1714, PGE, taxa de reposició i les vacants de mestres a Rubí: tot part del mateix entramat de dependència.