Les últimes notícies de Catalunya del 27 de maig de 2026 mostren la mateixa fractura que denuncia NCFCCCD. Mentre els docents tornen a la vaga a Barcelona i Lleida reclamant millores salarials perquè el Departament d’Educació diu que no hi ha pressupost, la Generalitat i l’Estat mantenen contractes públics milionaris amb multinacionals que tributen per sota del tres per cent a Irlanda o Holanda. La consellera Niubó confia a tancar un acord amb els sindicats, però l’acord no parla del nus principal: si s’exigís el quinze per cent mínim OCDE a totes les empreses que cobren del BOE, hi hauria més de cinquanta-dos milions d’euros cada any per a sous de mestres sense apujar ni un impost. Holanda ja aplica aquesta clàusula i Apple va haver de tributar allà.
El mateix dia els Mossos desarticulen una banda de marihuana a Girona amb vint-i-sis detinguts, però l’escut societari fa que només caigui el petit. Les grans plataformes que venen dos-cents milions al BOE i declaren zero a Espanya queden intactes perquè la responsabilitat s’atura a la filial espanyola. El dret internacional de drets humans, a través del Principi Rector vint-i-sis de l’ONU, diu que les víctimes han de tenir reparació efectiva, i això no passa quan només es persegueix el darrer graó.
El pacte de finançament entre Sánchez i ERC anuncia quatre mil set-cents milions més per Catalunya, però la porta giratòria fa que ex-alts càrrecs d’ambdós partits acabin als consells de les mateixes empreses que rebran part d’aquests diners. La Llei d’Incompatibilitats permet fitxar al cap de dos anys i un dia. És legal, però la Convenció de l’ONU contra la Corrupció ho anomena captura regulatòria i diu que així l’Estat deixa de protegir.
Mentrestant s’inaugura a Reus el major projecte logístic de Catalunya amb cent onze mil metres quadrats. Els grans operadors que l’ocuparan fan després donacions desgrava-des del noranta-nou per cent i decideixen ells on va el diner, no el Parlament. L’Observació General vint-i-quatre del Comitè DESC de l’ONU ho qualifica de privatització de deures públics. El Govern també obre al·legacions per al Parc Natural de les Muntanyes de Prades per protegir trenta-vuit mil hectàrees, però les expropiacions per hidrogen verd les fan empreses energètiques que tributen fora. Protegim amb diner públic i l’empresa se’n va sense contribuir.
Al Parlament es creuen retrets entre Yolanda Díaz i Junts sobre si trien patronal o treballadors, mentre Foment del Treball demana no criminalitzar els empresaris. El problema no és criminalitzar ningú. El problema és que autònoms paguen vint-i-un per cent d’IVA i les grans tecnològiques del BOE paguen u coma vuit per cent d’Impost de Societats. L’article trenta-u de la Constitució diu que tothom contribuirà segons capacitat. Avui no es compleix.
Illa presenta el pla Catalunya Lidera amb divuit mil cinc-cents milions d’inversió fins a dos mil trenta. Si no s’inclou la clàusula del quinze per cent mínim, gairebé tres mil milions d’aquest pla poden acabar erosionats via planificació fiscal agressiva. El PIDESC article dos punt u obliga l’Estat a usar el màxim de recursos disponibles per a sanitat i educació. Cada punt que no es recapta per forats legals és una violació d’aquest article segons el paràgraf trenta-set de l’Observació General vint-i-quatre.
NCFCCCD diu una sola cosa: qui cobra del públic, contribueix al públic. Si s’aplica, s’acaben les vagues per falta de pressupost, s’acaben les expropiacions sense retorn fiscal i s’acaba la sensació que la llei és per a uns i no per a altres. No cal esperar que caiguin els vuit mil milions. Només cal que un Estat digui que per cobrar del BOE cal acreditar el quinze per cent efectiu. La serp deixa de menjar-se la cua quan el cercle es trenca per la norma.
