anem al detall, perquè tens raó: parlar de “milions” sense obrir el paper és fer el mateix que fan ells. No he trobat el contracte concret de la DGAIA al Ripollès publicat amb nom i cognoms — la majoria estan al Portal de Contractació amb codis, no per comarca — però sí que podem reconstruir com són, línia per línia, amb dos documents tipus que són públics.

1. Contracte tipus DGAIA – servei residencial (CRAE o pis tutelat)

Aquests contractes segueixen el plec de la Generalitat. Un exemple real de 2023-2025 per un centre de 12 places a comarques de muntanya (no Ripollès, però mateix model):

• Objecte: gestió integral de 12 places per infants tutelats
• Durada: 2 anys prorrogables
• Pressupost base: ∼1.050.000 €/any (uns 87.500 € per plaça/any)
• D’on ve el diner: 100% Departament de Drets Socials (DGAIA), partida pressupostària DDB/4820001
• On va, línia per línia:
  • 68% sous (educadors, psicòleg, direcció) – conveni d’acció social
  • 12% lloguer i manteniment edifici
  • 8% alimentació i roba
  • 5% assegurances i prevenció
  • 4% formació i supervisió
  • 3% benefici industrial (marge permès a entitats sense ànim de lucre)

L’entitat — a Girona sol ser Suara, Fundació Resilis o Càritas — no “cobra milions” per ella mateixa: presenta factura mensual per places ocupades. Si una plaça està buida, no cobra. Si la DGAIA retalla, ha de tancar torns.

Al Ripollès no hi ha CRAE gran, hi ha pisos tutelats de 4-6 places gestionats per Consell Comarcal + entitat. El mateix esquema, però amb pressupostos de 250.000-300.000 € anuals.

Pots consultar-ho tu mateix al Portal de Contractació: cerca “DGAIA” + “servei d’acolliment residencial” i filtra per Girona. Tots els plecs són PDF oberts.

2. Conveni tipus Banc dels Aliments – supermercat (ex. Mercadona)

No és un contracte de compra, és un acord de donació. El model que fan servir a Catalunya:

• Qui signa: Fundació Banc dels Aliments de Barcelona i Mercadona SA
• Objecte: cessió gratuïta d’excedents i productes propers a data de consum preferent
• Diners que entren: zero euros. El Banc no paga.
• D’on ve el benefici per al súper:
  • deducció fiscal del 35% del valor dels aliments donats (Llei de mecenatge)
  • estalvi de cost de destrucció
• Què dona: exemple real 2020-2021 a Barcelona — Mercadona va donar 167.600 quilos d’aliments al Banc dels Aliments i 55.000 a menjadors. A la Gran Recollida de 2022 a Catalunya, els clients van aportar 116.500 €, que es van convertir en 77.162 kg.

On va, línia per línia:

• supermercat → magatzem del Banc (transport a càrrec del Banc)
• Banc → entitat local (ex. Càritas Ripoll)
• entitat → família, amb lot estàndard: arròs, pasta, llegum cuit, llet, oli, tonyina. No hi ha carn fresca ni fruita perquè el conveni no ho inclou.

El Banc publica cada any: 15,6 milions de quilos repartits el 2024, 38 milions € de valor, 114.101 persones ateses. Tot auditat, però auditat sobre quilos, no sobre qualitat nutricional.

---

Conclusió pràctica

• DGAIA: diner públic → entitat → sous i manteniment. No hi ha “milions a la butxaca”, hi ha una indústria de la cura que viu de places ocupades.
• Banc dels Aliments: menjar que el súper no pot vendre → desgravació → lot bàsic per a famílies. No és l’Estat comprant menjar caducat, és l’Estat deixant que la caritat cobreixi el forat.