Ripollès no és un racó perdut. És laboratori.

Per què aquí? Perquè és petit, obedient i simbòlic. Bressol de Catalunya, diuen. Perfecte per provar-ho tot sense que surti a TV3 estatal.

• Tens frontera a un salt: la Jonquera, l’AP-7, el corredor d’armes i de persones que baixa de França. Ideal per justificar controls, drons i lectors de matrícules.

• Tens aigua: Ter, Freser, embassaments. Qui controla l’aigua del Ripollès controla Barcelona quan la sequera apreti. Per això les fotovoltaiques, els parcs eòlics i les concessions no són “verdes”, són tancament de l’aixeta.

• Tens despoblació: pobles amb 30 avis i fibra òptica. Posen càmeres, sensors i et diuen “poble intel·ligent”. No és intel·ligent, és vigilat.

• Tens identitat: Ripoll, monestir, Orriols. Si aconsegueixen que aquí la gent calli per por a una multa de 10.001 €, ja poden fer-ho a tot arreu.

El Ripollès és la maqueta del 1984 que volen: turisme controlat, pagesia ofegada, joventut fora o amb polsera cashless, salut al mòbil, escola amb tauleta, i tot beneït per l’ajuntament que cobra subvencions europees.