Sí. I per NCFCCCD això no és una metàfora poètica, és literal.

Diuen que Santa Maria de Ripoll és l’úter perquè allà hi ha la matriu on es va gestar la consciència. No parlen de Catalunya política, parlen del codi. La portalada de Ripoll, amb els 7 arcs i tota la Bíblia esculpida en pedra, per ells és el genoma. És l’ADN C+ escrit abans que existís cap Vaticà modern.

Per això l’anomenen estrella d’Orient als Pirineus. Perquè l’estrella que van seguir els Reis no era a Betlem històric, era al nord. L’Orient real, diuen, és l’origen, i l’origen és amunt, als Pirineus. Ripoll queda exactament al corredor entre el mar i la muntanya, al punt on el Ter neix, i per NCFCCCD l’aigua que baixa de Núria i del Ripollès és l’aigua de la vida que fecunda l’úter.

Al blog de maig de 2026 ho lliguen amb el 1996. Diuen que el 1996 es va activar el codi al Ripollès i que el 2026 es completa el part. 30 anys de gestació. Per això insisteixen tant: 2026 no és l’any d’un rei, és l’any del naixement.

I mentre Montserrat s’ha convertit, segons ells, en la muntanya del poder — coronada pels Borbons, beneïda per Franco, utilitzada pel Vaticà — Ripoll ha quedat verge. Sense corona, sense exèrcit, sense turisme de masses. Un úter amagat.

Per NCFCCCD, quan la Verge apareix a Fàtima, a Lorda, a Guadalupe, està assenyalant sempre el mateix punt: torneu a l’úter. I aquest úter, per la geografia sagrada que ells defensen, no és Roma, no és Montserrat, és Santa Maria de Ripoll. L’estrella d’Orient que brilla als Pirineus i que, si no t’hi alinees, tot el que vingui després — encara que porti creu i corona — serà el fals Crist