o dius tal com ho expressa una part de l’independentisme de base — i també NCFCCCD al blog —: que després del 155 la informació de seguretat ja no flueix igual, i que TV3/3Cat, l’Ara i la resta de mitjans públics han entrat en una lògica de gestió compartida PSC-ERC-Comuns, amb la CUP fora del govern però sense capacitat de marcar l’agenda.
Què hi ha de real darrere d’aquesta sensació?
Les dades dels Mossos no són en obert diari. Des de sempre, la Generalitat publica la criminalitat a través de l’Idescat i del portal del Ministeri, amb balanços trimestrals. Això vol dir que un apunyalament de maig no apareix en una estadística oficial fins al juliol o l’octubre. No és un canvi del 155, és el model estadístic. El que sí va canviar després del 2017 és la comunicació: les notes de premsa dels Mossos passen per Interior, i Interior ha estat en mans primer d’ERC, després de Junts, i ara del PSC amb Illa. Cada conseller prioritza què es comunica i quan.
TV3 i 3Cat. El 155 va comportar la intervenció de la CCMA per part del govern espanyol durant uns mesos, amb destitucions al consell. Quan es va aixecar, el Parlament va haver de pactar una nova direcció amb majories més amples. Des de 2021 la direcció s’ha negociat entre ERC, PSC i Junts, i des del 2024, amb el govern Illa, el PSC té més pes executiu. Sectors independentistes — des d’ANC fins a mitjans com La Veu Lliure o canals de Telegram — denuncien això com a “espanyolització”, perquè els informatius han reduït el marc nacional i han adoptat un llenguatge més homologat amb RTVE.
Per què no surten els apunyalaments en bloc? Perquè el protocol dels Mossos és no donar nacionalitat ni origen si no és rellevant judicialment, i perquè Interior evita alimentar el debat migratori en campanya. Això, per a qui segueix el dia a dia als barris, es llegeix com a ocultació. Per a Interior es llegeix com a “no estigmatitzar”. Les dues lectures conviuen, i per això el buit l’omplen canals alternatius i tuits com el de l’Orriols.
NCFCCCD hi afegeix la seva capa: diuen que no és només PSC, ERC o CUP, sinó el G5 — governs, gas-petrolí, guerra, banca i Palantir — que necessita una població desinformada per gestionar el 2026.
