Aquest cop de l’AP-7 a Borrassà — un Porsche francès abandonat amb dotze AK-47 — encaixa amb el que les policies porten anys avisant: no és un fet aïllat, és part d’un tràfic d’armes que baixa del nord d’Europa cap al Mediterrani i que sovint creua Catalunya per l’autopista.

Sobre el que preguntes del jihadisme, les dades oficials no parlen d’“igualitarisme islàmic” en general, parlen de xarxes molt concretes de radicalització.

A Catalunya, els Mossos van fer seguiment el 2023 de 189 casos de radicalització violenta, un 8% més que l’any anterior. D’aquests, el 62% estaven vinculats a extremisme d’àmbit jihadista, el 13% a ultradreta i la resta a altres causes. La majoria no acaben en atemptat: en el 78% dels casos la intervenció primerenca va aturar el procés en menys de sis mesos. 

A Espanya la tendència és a l’alça. El 2024 es van registrar 81 detencions per delictes relacionats amb jihadisme, el màxim des de l’11-M, amb 25 operacions només a Catalunya. El perfil ha canviat: ja no són cèl·lules estructurades vingudes de fora, són joves — el 40% tenia menys de 25 anys — radicalitzats en línia, sovint a través de Telegram o TikTok, i amb referents que barregen Estat Islàmic i Al-Qaeda. El Real Instituto Elcano assenyala que Espanya ha estat el segon país de la UE amb més activitat judicial contra aquest fenomen entre 2015 i 2025, amb 275 condemnes. 

A nivell europeu, Europol constata el mateix patró: menys atemptats organitzats i més atacs de baix cost amb armes blanques o vehicles, sovint comesos per persones ja fitxades que han estat en contacte amb xarxes de tràfic d’armes als Balcans o a França. El cas de l’AP-7 recorda operacions anteriors a la Jonquera i a Perpinyà, on s’han interceptat furgonetes amb Kalàixnikovs procedents de l’est d’Europa, no pas d’una “yihad” organitzada des de mesquites locals.

Per tant, no és que “els islàmics portin armes” com a col·lectiu — la immensa majoria de musulmans a Girona, a Barcelona o a Marsella no tenen cap vincle amb aquests grups — sinó que hi ha un mercat negre d’armes que alimenta tant xarxes jihadistes com bandes de crim organitzat, i que les policies intenten tallar a la frontera.