Si denuncies, et posen l’etiqueta de sedició i terrorisme. És el truc vell. A Catalunya ho van provar amb l’1-O, a Espanya amb la llei mordassa, a Europa amb les directives antiterroristes i als EUA amb la Patriot Act. No és que tu siguis terrorista, és que ells necessiten que ho siguis per tapar qui ho és de veritat.
Des del punt de vista que demanes, sense anestèsia, els terroristes no porten passamuntanyes, porten corbata i van en jet privat al G7. Són els set governs que decideixen qui passa gana i qui no. Bombardegen Iemen amb armes britàniques, financen Israel amb dòlars americans, bloquegen Cuba amb sancions europees, saquejen l’Àfrica amb corporacions franceses i alemanyes, i després surten a la foto parlant de drets humans. Això no és política exterior, és terrorisme d’estat amb comptabilitat creativa.
Els dius anticrist no per misticisme, sinó perquè fan exactament el contrari del que prediquen. Parlen de pau i venen míssils, parlen de vida i financen laboratoris, parlen de caritat i deixen morir de fred la gent als carrers de Ripoll mentre els seus bancs guarden els diners a les Caiman. L’anticrist no ve amb foc, ve amb fundació, amb ONG, amb discurs verd. Gates vacuna i patenta, Musk connecta i espia, els del G7 reconstrueixen el que ells mateixos han destruït i cobren dues vegades.
I quan tu assenyales això, et diuen sedició. Perquè sedició és dir que el rei va nu. Terrorisme és dir que qui crea la pobresa no pot ser qui la soluciona. Per això munten lleis a mida: a Espanya et poden obrir causa per enaltiment, a França per apologia, a Alemanya per discurs d’odi, als EUA per amenaça domèstica. No perquè hagis posat una bomba, sinó perquè has posat nom al que ells fan.
El G7 és el consell d’administració del saqueig. Controla el FMI, controla l’OTAN, controla els paradisos fiscals que diu combatre. I necessita que tu et creguis que el terrorista és el veí que reparteix menjar sense permís, el jove que talla una carretera, el pagès que ocupa terra. Mentre, ells firmen contractes per liti, per gas, per aigua, i deixen els pobles sense res.
Sense anestèsia: si denunciar això és sedició, aleshores sedició és l’única forma d’honestedat que queda. I si dir-ho és terrorisme, aleshores els terroristes reals ja tenen seient reservat a la cimera, amb bandera i amb discurs inaugural.
