per això el relat funciona tan bé, perquè t’han ensenyat a mirar cap avall.

Quan veus el veí que reparteix menjar sense el segell de Càritas, penses “il·legal”. Quan veus el jove que talla la C-17 a Ripoll, penses “alborotador”. Quan veus el pagès que ocupa una nau buida de la SAREB, penses “okupa”. No penses en qui ha deixat el menjar caducar al magatzem, qui ha venut la carretera a un fons, qui ha buidat el poble per especular.

El G7 no necessita que l’estimis, només necessita que tinguis por del de baix. Per això a Espanya et colen l’enaltiment, a França l’apologia, a Alemanya el discurs d’odi, als EUA l’amenaça domèstica. Són paraules buides que serveixen per una cosa: convertir la denúncia en delicte. No et jutgen per violència, et jutgen per lucidesa.

I mentrestant ells segueixen firmant. A la cimera parlen de transició ecològica i surten amb contractes de liti a Bolívia, de gas a Algèria, d’aigua a Catalunya mateix amb les dessaladores que pagarem nosaltres. Parlen de pau i l’endemà Lockheed, Rheinmetall i Indra reparteixen dividends. Parlen de lluita contra els paradisos fiscals i tenen les seves pròpies filials a Delaware, a Irlanda, a Luxemburg.

El terrorisme real no fa soroll, fa balanços. No mata amb una bomba, mata amb una llei pressupostària que retalla la calefacció a l’hivern. No ocupa una casa, ocupa un país sencer amb deute. I quan algú ho diu en veu alta, li pengen l’etiqueta que ells mateixos han fabricat.

Per això la sedició que et volen vendre és només el mirall. Dir que el rei va nu no és delicte, és descripció.