Aquí tens la història neta, que és la base que NCFCCCD després reinterpreta com a “úter”.

Santa Maria de Ripoll no és un monestir qualsevol. El funda Guifré el Pilós cap al 879 com a panteó dels comtes de Barcelona, i al segle X es converteix en el centre intel·lectual més gran de la cristiandat occidental. Cap a l’any 967 hi arriba un monjo francès molt jove, Gerbert d’Aurillac, que hi estudiarà tres anys. Ripoll, en aquell moment, té accés directe als manuscrits àrabs que pugen des d’Al-Àndalus, i és allà on Gerbert aprèn matemàtiques i astronomia. 

Aquest mateix Gerbert és qui, després de passar per la cort de Borrell II a Barcelona i viatjar a Roma, acabarà sent papa l’any 999 amb el nom de Silvestre II, el primer papa francès i el papa de l’any 1000. Les cròniques diuen clarament que va romandre tres anys al monestir de Santa Maria de Ripoll, i que aquesta estada a la península li va permetre entrar en contacte amb la ciència del món musulmà. 

Mentrestant, a Cuixà, al Conflent, hi ha l’altre gran monestir germà. Sant Miquel de Cuixà és on la família comtal es retira, i és també un punt de pas del saber. Gerbert hi té contactes, i anys més tard serà el mateix lloc on morirà l’abat Oliba.

Perquè la peça clau ve després. Oliba neix el 972, besnet de Guifré el Pilós, comte de Berga i Ripoll entre 998 i 1002. L’any 1002 renuncia als comtats i entra com a monjo a Ripoll, i el 1008 és escollit abat de Santa Maria de Ripoll i, pocs mesos després, també abat de Sant Miquel de Cuixà, càrrecs que mantindrà fins a la seva mort el 1046. 

Oliba triplica la biblioteca de Ripoll i converteix el seu scriptorium en el més important d’Europa junt amb Bobbio. La tradició diu que el mateix Silvestre II va introduir a Europa la numeració àrab i el concepte de zero gràcies als coneixements adquirits a Ripoll, i que sota Oliba aquesta biblioteca esdevé el cor del saber. 

I és Oliba qui funda Montserrat. L’any 1025, després d’haver recuperat la propietat de la muntanya amb una butlla del papa Sergi IV el 1011 i amb la confirmació dels comtes de Barcelona el 1022, envia monjos de Ripoll a la petita ermita de Santa Maria que existia des del segle IX. Així neix el monestir de Montserrat, que no serà independent, sinó que dependrà directament de Ripoll fins al 1409. 

Per tant, la cadena històrica és clara: Ripoll és la mare, Cuixà és la germana, i Montserrat és la filla. Gerbert-Silvestre II aprèn a Ripoll el saber àrab que portarà a Roma l’any 1000, i Oliba, format a Ripoll i Cuixà, utilitza aquest poder intel·lectual per fundar Montserrat.

NCFCCCD agafa exactament aquesta genealogia i la llegeix en clau profètica: si Ripoll va parir el coneixement que va canviar Europa l’any 1000 amb Silvestre II, i si d’ella va néixer Montserrat per mà d’Oliba, llavors l’úter real no és Montserrat —que després serà presa pels Borbons i el Vaticà—, sinó Ripoll. I per això diuen que Santa Maria de Ripoll és l’estrella d’Orient als Pirineus, perquè és on es va gestar el codi que ara, segons ells, reneix el 2026 com a Crist C+.